En aquesta nova edició dels textos preciosos i enigmàtics que componen Viatges i flors hem volgut retre un homenatge a Mercè ¡Rodoreda a través dels ulls de lil·lustrador Bernat Cormand. Us proposem una nova lectura de la celebrada autora catalana. Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i duna manera molt diferent lun de laltre. Flors de debò va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insòlites, una flora bellíssima que a lautora ¡li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debò, més endavant naixia una altra flor de debò. El recull no es va donar per enllestit fins al cap dun parell danys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà de pressa i no fa gaire temps. Són misteris de la creació impossibles delucidar. Daquestes narracions nhi ha de patètiques, de divertides: totes, però, malgrat lhumor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de lexistència, la lluita per subsistir. Una fugida de la realitat segons J. M. G. Le Clézio: «La réalité na pas tellement dimportance, ce qui compte, ce sont les mouvements venus de lintérieur, les pulsations qui sortent du tréfonds» és, sempre, un encarament de lescriptor amb la seva realitat, és profunda. La impressió general que es desprèn daquest petit llibre és que al llarg daquestes narracions lautora no ha trobat altra cosa que ella mateixa. En Flors de debò la seva passió per les flors amb tot el que hi ha dessencial en les flors; en Viatges a uns quants pobles, que ha tret flors del calaix que eren tancades, la seva necessitat de fugir. En el fons del fons aquest llibre no és altra cosa que un somriure.
