Antigament, l'ordre militar era tingut en tanta reverﾃｨncia, que no era guardonat amb l'honor de cavalleria mﾃｩs que el mﾃｩs fort, el mﾃｩs animﾃｳs, el mﾃｩs prudent i el mﾃｩs expert en l'exercici de les armes. La fortalesa corporal i el coratge s'han d'exercitar amb saviesa, perquﾃｨ, aixﾃｭ com algunes vegades uns pocs han obtingut victﾃｲria sobre molts a causa de la prudﾃｨncia i les bones arts dels batalladors, en altres ocasions la saviesa i l'astﾃｺcia dels cavallers han sigut suficients per a vﾃｩncer la forﾃｧa dels enemics. I per aquesta raﾃｳ els antics ordenaven justes i tornejos i educaven els infants en l'exercici militar, perquﾃｨ en les batalles foren forts animosos i perquﾃｨ no sentiren terror davant la visiﾃｳ dels enemics. La dignitat militar ha de ser premiada, perquﾃｨ sense ella els regnes i les ciutats no podrien romandre en pau, segons diu el gloriﾃｳs Sant Lluc en el seu evangeli. Mereixedor ﾃｩs, doncs, el virtuﾃｳs i valent cavaller, d'honor i de glﾃｲria, i la seua fama no ha de ser oblidada amb el pas dels dies. I com entre els altres insignes cavallers de gloriosa memﾃｲria sobreﾃｯx el valentﾃｭssim Tirant lo Blanc, d
