Qui no ha desitjat alguna vegada crear un paréntesi dins la seva rutina Qui no ha maldat per trobar un bocí d'originalitat en el gris magma quotidiá I si, en aquest incís, s'hi escrivís una história, la própia; o millor dues La realitat i la ficció de bracet. L'atzar com a detonant d'un procés que és alhora fugida i autoafirmació. Les il·lusions que en Max creia perdudes, trobades de nou grácies a una ficció que, per una vegada, pot crear lliurement. Una fantasia que a poc a poc es desperta, a la llum del dia a dia retrobat. A Sabátic hi conviuen tres llenguatges --el diari, la novel·la i el guió-- com a eines per bastir un somni que esdevé realitat. Peró també per anar dibuixant una realitat que esdevé malson. Realitat somniada; ficció arran de dits.
