Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930) té a la seva galeria de personatges, a' més de l'insuperable Sherlock Holmes, l'excéntric professor Challenger, de qui, tal com li havia passat amb el famós detectiu de Baker Street, pressionat per editors i lectores, no va poder evitar d'allargar-ne les aventures. En aquestes que es presenten aquí, el singular professor Challenger reuneix una vegada més unes característiques semblants a les del seu il·lustre predecessor: mal humor crónic, «justificat> menyspreu envers els periodistes -cosa que, paradoxalment, no impedeix que sigui precisament un periodista, Ted Malone, el cronista de les seves estrafoláries aventures-, divertit racisme, vocació redemptora del génere humá i megalomania carismática. Amb tot, i a pesar d'ell mateix, el professor Challenger esdevé, als ulls del lector, un personatge entranyable, potser per l'obstinat distanciament de la vida real tan car al taranná británic, assimilat al mode de ser victoriá. En aquestes Aventures del professor Challenger, tornem a trobar-nos amb dos vells amics: l'escéptic i antagónic professor Summerlee i l'aristocrátic aventurer Lord John Roxton, que ajudará el protagonista -igual que en El món perdut- a aclarir els misteris -uns udols que provenen del fons més profund de la Terra- i els perills -una intoxicació general de Londres i una máquina desintegradora- que amenacen la societat.
