Tahar Ben Jelloun (Fes, Marroc, 1944) és un dels novel·listes més célebres i un dels intel·lectuals més llegits i compromesos del món francófon actual. Ha publicat un gran nombre de novel·les, assajos, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre altres, el premi Goncourt el 1987 amb La nit sagrada (Edicions 62, 1988), el premi Global Tolerance de la ONU el 1998 amb El racisme explicat a la meva filla (Empúries, 1998) i el premi Impac de Dublín el 2004 amb Una abséncia enlluernadora de llum (Empúries, 2001).L'últim amicEn el Tánger dels anys 60, dos adolescents de móns llunyans inicien una amistat. Tots dos estan profundament marcats per la história convulsa del seu temps i la seva terra: l'un, reservat i de mirada benévola, prové d'una família quasi aristocrática de Fes emigrada a Tánger, i l'altre és tangerí de carácter i du la rábia al cos. En un camp disciplinari, on la repressió del régim s'exerceix de la manera més cruenta, els dos joves aprendran el valor de la seva integritat i passaran brutalment a l'edat adulta; perdran la candidesa de la seva joventut i tots els seus somnis. Amb L'últim amic Tahar Ben Jelloun ens relata, amb la cruesa justa i la tendresa necessária, el desplegament d'una amistat que batega a través de l'experiéncia de l'emigració, de la solitud, dels desencants de la maduresa, de la petitesa del quotidiá, fins la darrera prova, la definitiva.
