Es ben possible rellevar tres aspectes en Els colors de la vida, que podrien semblar difÃcils de comprendre a primera impressió i que, en llegir els contes, apareixen amb extrema facilitat. Peró val la pena citar-los. Els colors, que veiem en tot moment sense donar-los cap significat, en el llibre es poden conferir als protagonistes, a l'argument, al conte, per definir els seus sentiments. Els colors tenen, doncs, un destinatari. Contes en lÃnia és fácil d'entendre. Cada frase en una lÃnia. LÃnies de la mateixa llargada. Aixó fa que sembli un poema sense ser cap poesia. També ho és la paraula en llibertat. Significa que Josep M. Madern ha volgut escriure un llibre de contes extremadament variats, que van des del rosa de l'amor fins al negre de l'absurd i de l'incomprensible, passant pel vermell de la sang i pel verd de l'esperanÇa. A Els colors de la vida trobará el lector els contes curts, sensibles o cruels, que es poden llegir en qualsevol moment amb la idea que veurá una situació i un final sorpresa, diferent del conte següent. Tots ells formen un món que ens mostra contÃnuament els colors de la vida.
