La trista fortuna de Manolo a Catalunya (una mescla agredolça d oblit i desconeixement mistificat) és, probablement, només responsabilitat seva. A banda d uns quants amateurs que estimen per damunt de tot la seva obra, la imatge que d ell domina és la d un perdulari mig bohemi i mig delinqüent, més simpà tic i carregat de facècia a l estil d alguns bromistes barcelonins d entre dos segles que escultor de mèrit. Per. Manolo, més enllà del seu pintoresquisme cert, va ser un escultor de primera lÃnia, amb un llegat artÃstic d una solidesa extraordinà ria que no fa sinó produir admiració a qui l observa tant amb ulls hist.rics com estrictament contemporanis. Avui dia, la figura de Manolo no fa sinó créixer. És per aix. que hem cregut oportú preparar aquest à lbum, en el que el personatge pot prendre tota la seva dimensió, una dimensió, comptat i debatut, de veritable artista.
