La crítica italiana ha definit aquest relat-diari com un petit clássic contemporani. El fil conductor de la narració és l'éxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croácia, dins l'antiga Iugoslávia. Marisa Madieri torna a trobar en la memória els episodis trágics i cómics que van marcar la seva infáncia, les persones amb qui va créixer -com la inoblidable ávia Quarantotto- i l'ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avanÇa el relat, l'escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.
