Aquest llibre és un recull de poemes banyats de frescor, amb l'aigua com a metáfora incondicional amb la qual Maria Antónia Grau compara la vida i el transcurs del temps. Els seus versos descobreixen algú que reflexiona sobre el succeir de les coses i ens obre els ulls. Censura el món i el renya, i culpa el temps per anar massa rápid i omplir-nos de records i enyors dels bons temps viscuts que ara queden enrere. Les paraules que escriu són petites gotes de tendresa perfectament endreÇades per analitzar instants de la vida i sentiments, i presentar-nos la realitat tal com és.
