Quim Giró recrea en fotografies en blanc i negre l'explosió dels colors. Ho fa per donar-li tota la transcendència que mereix la lleugeresa. Com si la lleugeresa no fos all. senzill, sinó la complexitat a la qual s'arriba després d'un recorregut. I a les Terres de l'Ebre aquesta lleugeresa és pura precisament perquè no té l'arrogà ncia de pensar-se important. AixÃ, aquest fot.graf ha decidit obviar el color per no morir d'excés. Deixar la natura sense els seus colors fixa aquest à lbum en la permanència documental, com si, en aquest cas, no fos important el patrimoni o el paisatge, sinó només la figura humana que li atorga virtut. Com si l'escenari sense animació no tingués valor.
