Sobre la violénciaés la primera traducció al catalá d'un dels llibres claus del segle XX sobre les relacions entre poder i violéncia. Hannah Arendt se sentí interpel·lada pels esdeveniments i debats de la década dels anys seixanta i reflexioná entorn del lloc de la novioléncia i de la retórica de la violéncia en les revoltes dels estudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerra i el Black Power. A Sobre la violéncia ho fa tenint en compte el rerefons de la Guerra Freda i l'alt nivell de desenvolupament técnic que han assolit els instruments de la violéncia. Arendt considera que paraules tan decisives com poder, fortalesa, forÇa, autoritat i violéncia fan referéncia a fenómens definits i diferents, de manera que emprar aquests conceptes com a sinónims no només indica una certa sordesa respecte dels significats lingüístics sinó també una mena de ceguesa envers les realitats que els corresponen. «Parlar de poder noviolent és, en aquest moment, redundant. La violéncia pot destruir el poder, peró és del tot incapaÇ de crear-lo.» Próleg de Fina Birulés. Hannah Arendt (Alemanya, 1906 - Nova York, 1975) Considerada una de les pensadores polítiques més influents del segle xx, es formá amb Heidegger, Jaspers i Bultmann. D'origen jueu, l'any 1933 fugí d'Alemanya i, després d'uns anys com a apátrida a París, va emigrar als Estats Units, on va exercir de professora en diverses universitats. Les seves reflexions arrenquen de l'experiéncia del sorgiment dels régims totalitaris i giren al voltant de la necessitat de repensar el sentit, l'especificitat i la dignitat de la política. Tot i que rebutjava ser classificada com a filósofa, avui dia, grácies al seu pensament independent i la seva concepció de la llibertat política, Arendt té un paper cabdal en els debats filosófics contemporanis. Notícia al 3/24 Article a El Punt Avui Article a Flama
