Hi he pensat molt sovint, en aquell viatge, i m ' agrada imaginar que tot el que va passar d ' enÇá que el vam iniciar no va ser per casualitat. No, no va ser per casualitat que vaig haver de viatjar a Rwanda, al cor d ' Africa, per assabentar-me de les atrocitats que s ' hi havien comés; que vaig haver de davallar fins al cor de les tenebres per prendre consciéncia de com era el món, de qui era jó, de quina relació tenia amb tot el que m ' envoltava. Peró també, en l ' altre plat de la balanÇa, per poder conéixer persones com la vídua Gambaya, com el Daniel Matamaya, com el John i l ' Anna Smith, com el Jean-Pierre, com el Bonaventure i, fins i tot, com el sergent Lafont, el Patrick, que per a mi, malgrat tot, sempre seria el " sergent cara de gos " . Rwanda 1994 és el relat d ' un viatge al cor d ' Africa, un viatge que havia de ser una experiéncia emocionant, amb safari fotográfic entre zebres i lleons, i que es converteix en una experiéncia traumática, dolorosa i, potser per aixó mateix, enriquidora. La Gemma, la narradora i protagonista, és una noia amb un humor ácid i una llengua esmolada, una noia inconformista i reivindicativa, que mai no está contenta, que manté una relació complexa amb els pares en qué el conflicte no exclou la complicitat. " Tenia quinze anys, gairebé setze, i tenia els problemes de qualsevol noia d ' aquesta edat. Els problemes de qualsevol noia d ' aquesta edat més un d ' afegit: la fal·lera viatgera del meu pare " .
