AA.VV
En els dies anteriors a la caiguda de Barcelona, el gener de 1939, Catalunya va veure marxar cap a l exili els seus millors escriptors i intel lectuals. L exili va representar un daltabaix terrible que va acabar amb tot un món. Peró al mateix temps va obligar els escriptors a enfrontar-se amb alguns temes clau de la contemporaneïtat: la pérdua d identitat, el tema de l «altre» o la vida en les grans metrópolis del segle XX. Grácies a l experiéncia del desterrament la literatura catalana va assolir la seva plena maduresa i va esdevenir universal. Aquest volum, a cura de Juliá Guillamon, reuneix per primera vegada una antologia de textos narratius que permeten recompondre la história de l exili a la manera d una ficció documental: la sortida de Barcelona, l estada a FranÇa, els camps de concentració i la peripécia americana. Inclou la novel la Crist de 200.000 braÇos d Agustí Bartra, situada al camp de concentració d Argelers; els contes de la Mercé Rodoreda Cop de lluna, Orleans, 3 quilómetres i Nit i boira, entre d altres, que evoquen l exili francés; la novel la Tots tres surten per l Ozama de VicenÇ Riera Llorca, testimoni del xoc cultural amb el trópic; la novel la Paraules d Opóton el vell, d Avel lí Artís-Gener, una falsa crónica precolombina , escrita des del punt de vista d un guerrer mexicá que va participar en el descobriment d Europa; Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes de Pere Calders, obra mestra de la narrativa breu; La ciutat i el trópic de Lluís Ferran de Pol, possiblement el seu millor llibre; els contes exuberants i sarcástics de Ramon Vinyes: El professor negre i la filosofia del jo, La mulata Penélope, El pastisser Hess i Una Pasqua de Resurrecció en el trópic; la novel la El Rusio i el Pelao de César-August Jordana, una história plena de sensibilitat al voltant de dos nois del carrer a Xile; els contes El desaparegut, L home dels prismátics, La dama del parc i la meva ombra de Xavier Benguerel, históries que parlen de personatges fugitius i abséncies que fan mal; i Temperatura, la única novel la que Francesc Trabal va publicar a l exili, un símbol corprenedor d un renaixement impossible. Els textos de Maria Campillo i Carlos Guzmán Moncada que encapÇalen aquesta edició s endinsen en el conflicte entre la mentalitat europea i l «América furienta» i els itineraris de la literatura catalana a Méxic; i una cronologia permet situar en el temps les obres dels escriptors que s inclouen en aquest volum.
