Terra incognita en la que ens endinsem mica en mica, país aspre de travessar i conquerir, la vellesa projecta grans ombres, va parant trampes i du fragilitat, per. no podem separar-la de la vida: forma part del viatge de l'existència i també ofereix les seves pr.pies possibilitats. És el moment de plantar arbres per als qui venen.
En el cara a cara inexorable amb el cos, que ens traeix gradualment, Enzo Bianchi convida tothom a abraçar aquest moment de vida plena, sense fer concessions a una nostàlgia malenconiosa pel futur, ans trobant-hi l'ocasió preciosa de fer un acte generós de confiança en les noves generacions.
