A La dama de les boires, i amb l’ajut d’un grapat de fets i persones verídics, Gabriel Janer Manila ressuscita tota una època, amb les seves tensions polítiques i culturals, els seus anhels i les seves pors. Aconsegueix fer partícip el lector d’un diàleg fascinant entre l’antiga perifèria mediterrània i el món cultural cent reuropeu de fi de segle. La pretensió dialèctica es palesa no només en la concepció general de la novel·la, sinó també en algunes miniatures narratives, com tal vegada aquella trobada entre la princesa Sissí i na Caterina.
