Milers de soldats van morir durant la incursió russa a Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Rússia en taüts de zinc. Publicat el 1991, aquest llibre tingué l'impacte d'una bomba. Aleksiévitx fou denunciada per difamació i «embrutar l'honor dels soldats», vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afgá, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. Aleksiévitx entreteixeix més d'un centenar d'históries explicades per oficials de l'exércit, homes enllistats, esposes, mares i vídues en un collage enginyós i intricat. Les históries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un taüt tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Alexiévitx l'oportunitat de preguntar: "Qui som Com hem pogut i se'ns ha pogut fer aixó Per qué ens ho vam creure tot ". Aquest llibre no és només sobre guerra i polítiques criminals, sinó també sobre el xoc entre dues civilitzacions enterament antitétiques i sobre la pura estupidesa i vanitat de la idea de poder aconseguir -sigui quina sigui la superioritat en tecnologia d'armament- una victória definitiva sobre un oponent demonitzat. *** Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estan enriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps de segona má. La fi de l'home roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l'obra de l'autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregária de Txernóbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traducció al catalá del discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015 d'Aleksiévitx.
