Heus aquà un home de Déu, un home de pregà ria com no se'n troben... Tot ell revestit de la humilitat cristiana. Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literà ria, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l'obra grà fica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregà ria, del compliment dels oficis monà stics, de la vocació -primer sacerdotal i ben aviat monà stica-: 'les dues crides al meu llac de Galilea', com diu ell mateix.
