Durant la década de 1930 -la década de la miséria i de la prosa-, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetáieva va escriure les peces que formen part d'aquest volum: «El diable», «La mare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetáieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabará brollant tota la seva poesia. Prohibida a la Unió Soviética fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetáieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la história de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l'exili com en un Estat soviétic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-la desaparéixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d'alló que és mort, d'alló que és enterrat en els records d'una memória amb filtre infantil. Els relats que aquà publiquem formen part, sens dubte, dels més fascinants i personals de la literatura russa del segle xx.
