Joan-Carles Mélich és una de les veus més singulars del pensament catalá d'avui per l'originalitat i el rigor de les seves análisis i per la forma en qué les transmet. Mélich és un lósof, peró també un escriptor: la mateixa passió a l'hora de desenvolupar una idea la desplega en exposar-la a través de la paraula. A l'hora d'expressar el seu pensament, prefereix el fragment que el sistema, l'assaig que el tractat, la prosa que la metafísica. Perqué valora l'estética d'un text. Perqué no deslliga l'emoció del coneixement. Perqué fa loso a en diáleg amb la tradició literária tant o més que amb la loso a académica. Les idees, les intuïcions, les indagacions d'un pensador, tenen el seu origen en la biogra a. L'obra de Mélich publicada ns avui no conté gaire elements autoreferencials que permetin inserir les seves aportacions dins una determinada trajectória biográ ca. Aixó és el que permet fer fácilment el génere de les converses. ¿Per qué va estudiar loso a ¿Quins professors el van marcar ¿D'on surt la seva recerca sobre la - nitud, la seva distinció entre moral i ética, la seva valoració sorprenentment positiva de la noció de mala consciéncia ¿Com llegeix ¿Com escriu ¿Com imparteix docéncia En de nitiva, ¿en qué creu i en qué no ¿Per qué la seva crítica constant a la metafísica i als absoluts
