El testimoni de l'advocat laboralista Francesc Casares, centrat en el període que va des de 1959, quan el régim franquista es veu obligat a canviar de política económica, fins a la recuperació de la democrácia a Espanya, esdevé particularment interessant, en tant que permet tenir una visió des de dins de com es va conformant una oposició democrática, catalanista i progressista, i en concret com es va configurant l'espai socialista a Catalunya. De l'MSC al PSC passant per Convergéncia Socialista, el socialisme catalá es mou sota l'influx dels grans canvis que es produïen al món occidental, des de la revolució cubana del 1959 fins als canvis en l'església católica, o el maig del 68. Un relat que es combina amb la descoberta de l'Espanya castellana, amb la poesia d'Espriu i de Machado com a guia. I on els episodis familiars s'alternen amb l'evocació d'alguns dels grans esdeveniments que acompanyen, a vegades de forma traumática (Puig Antich, matanÇa d'Atocha), el camí cap a la recuperació de la democrácia i l'autonomia.
