En unes pàgines del llibre es parla de gats i gates, de carrer, salvatges i lliures. Les mixetes han domesticat els humans. N'accepten menjar, sostre, escalf. I, tanmateix, quan els convé en fugen uns quants dies o per sempre més. Cap moix no s'imagina relats sobre la seva vida. Ni es penja del passat o somia en el futur. Viuen la vida tal com se'ls presenta, jaient, actius de nits i llibertaris. En els poemes sense gats, també se'n parla, de la vida... i amb una certa mirada, diguem-ne, felina.
