FranÇoise Frenkel, llibretera francófila, jueva d'origen polonés, esdevé tot d'una conscient de la follia de l'Alemanya nazi, cosa que l'obliga a marxar-ne i refugiar-se a FranÇa. Peró aixó és només l'inici d'un viatge errátic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l'últim moment van veure en la FranÇa dels drets de l'home un recer de l'antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, peró que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort. En un intent d'explicar (i segurament també d'explicar-se i reconstruir-se, en tant que supervivent de la persecució antisemita), l'autora descriu la teranyina de connivéncies amb el feixisme de la FranÇa dels anys 40, feta de mesquineses i traïcions per part d'un sector de la població que de l'arbre caigut en fa estelles, peró també l'esforÇ i la solidaritat d'aquells que són conscients del pla de destrucció fredament orquestrat, i que, de manera individual o organitzada, s'hi oposen activament, proporcionant protecció i amagatall, o es neguen a col·laborar amb les autoritats alemanyes. Es a aquests humils ciutadans, resistents anónims al régim totalitarista, que FranÇoise Frenkel dedica Una llibreria a Berlín. Ben poc sabem de FranÇoise Frenkel, més enllá del que ella mateixa ens ha transmés en l'única obra que ha escrit. La passió per la literatura i la convicció que es pot construir una entesa entre els pobles a partir de la cultura la portaran a crear una llibreria francesa al Berlín d'entreguerres, malgrat els mals auguris dels qui intenten dissuadir-la'n i els obstacles de tota mena als quals haurá de fer front. De seguida La Maison du Livre esdevindrá un focus d'efervescéncia cultural durant els anys 20 i 30, la intensitat dels quals queda palesa en el llibre que teniu a les mans.
