Feliu Formosa (1934) i Josep M. Benet i Jornet (1940- 2020) van trenar una llarga amistat ?marcada per la passió pel teatre, per la literatura i pel rigor cultural? al llarg de més de mig segle. Entre 1972 i 1980, en concret, aquesta relació personal i artística va prendre la forma d'una vivíssima correspondència, que es recull en aquest llibre. Aquest període coincideix, d'una banda, amb una de les primeres i brillants reinvencions dramatúrgiques de Benet que culminarà amb la inquietant Revolta de bruixes (1976) i, de l'altra, amb un dels cicles literaris més excel·lents de les lletres catalanes contemporànies, que componen els poemes de dol del Cançoner (1976) i el dietarisme descarnat d'El present vulnerable (1979), de Formosa, gestats a l'entorn de la mort de la seva primera esposa, l'actriu Maria Plans, el 1974. Hist.ria cultural en directe, creació literària en ebullició, vides contades de primera mà: aquest epistolari és la cr.nica d'una època de canvis decisius, i de la fonamentació més s.lida dels temps a venir. Com es pregunta Formosa en resposta a Benet, en la darrera carta: «Tu creus que és possible anul·lar tots aquests anys?»
