¿Què serÃem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l'estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m'agraden les seves giragonses, la seva exigència, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens i pausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres à nimes tranquil·les. O potser sÃ. Potser us desitjo ser lleugerament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta d'impaciència, l'alteració necessà ria per reprendre el camà mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa.
Rellegint la seva pr.pia existència, per. també els evangelis i altres grans obres literà ries, Marion Muller-Colard, ens invita, en aquest llibre bellÃssim, a compartir la nostra condició d'intranquils. Acollir el neguit, el desassossec, la inquietud, és lluitar contra el conformisme i l'adormiment.
