L'Organisme social de Rudolf Steiner, que fins i tot el lector més ben disposat trobará xocant en alguns aspectes, pot aportar una nova llum a les propostes actuals en els ámbits polític, económic i académic, tot situant-les en el context de les "noves exigéncies de la realitat de la vida"-tal com diu el propi autor-. Aquesta perspectiva, diguem-ne vitalista, fuig del mer exercici intel.lectual abstracte tot abordant la realitat conflictiva de la qüestió social com la conseqüéncia de l'estat malaltís de l'organisme social. Steiner capgira l'horitzontalitat de la dialéctica política d'esquerres-dretes i proposa una nova perspectiva des de la verticalitat que suposa la condició humana. Una condició governada per l'esperit, la seva part constitutiva més noble, i completada per les parts anímica i física. Aquesta condició és la que determina les diferents vies de socialització de les persones a partir de les capacitats intel.lectives, caracteriológiques i aptitudinals. Aquest patró ternari és el que dóna base a l'estructura de la própia societat com un organisme viu. A partir d'aquestes premises Steiner ens mostra el plantejament que cal fer per tal d'adequar progressivament les institucions socials a l'articulació ternária que exigeix un organisme social sa. En l'actual moment polític tant especial que viu el poble de Catalunya aquesta obra pot tenir un paper de referéncia singular a l'hora de contextualitzar i orientar les diferents iniciatives de renovació social i política.
