Durant la crisi de la Covid-19, hem hagut d'incorporar al nostre dia a dia un nombre quasi il·limitat de plataformes tecnol.giques per poder mantenir les nostres connexions professionals o personals. Així doncs, si abans del 2020 fer una videoconferència podia tenir, en segons quins àmbits, fins i tot un punt d'esnobisme, ara és un fet habitual que ha vingut per quedar-se.
Arran d'aquesta situació, les persones (més preparades per relacionar-nos de manera presencial que remota) hem hagut d'aprendre a marxes forçades els secrets i les eficiències d'aquesta nova comunicació online. A base d'encerts i errors, cada persona ha anat erigint un manual propi de com comunicar-se en una videoconferència, de manera que, sense saber-ho, tots junts hem anat creant un nou llenguatge que cal conèixer molt bé.
Per primer cop, tots aquests aprenentatges s'han reunit en un sol llibre, "El llenguatge no verbal en la comunicació online", una obra amb una finalitat molt pràctica i didàctica que dona resposta als milers de dubtes que sorgeixen a l'hora de preparar i participar en una videoconferència, com per exemple quin fons s'ha d'utilitzar, quin tipus de pla o angle de la càmera, quina roba o complements son idonis per sortir en pantalla, quina il·luminació és la correcta, i un llarguíssim etcètera. I sense oblidar l'adequació del tipus de llenguatge utilitzat (verbal, vocal i no verbal), ja que, com en qualsevol altra comunicació, condicionaran molt el resultat final.
