Llibre guanyador del Premi d'assaig Irla 2011 Com entenen la nació Catalunya i Euskadi Amb un coneixement directe i profund de les realitats dels dos països, Antoni Batista reflexiona sobre l'evolució del concepte de nació a Catalunya i el País Basc. Planteja que les nacions en el segle XXI ja no poden bastir-se només sobre els principis clássics de territori, raÇa i llengua, sinó que, cada vegada més, guanyen pes els components simbólics: la cultura, les tradicions, el fet consuetudinari. Es a dir, els himnes, les banderes, les canÇons que el poble fa seves, l'esport. En aquest camí, Euskadi i Catalunya s'han encarnat al llarg de la história en formes d'identitat simbóliques totalment allunyades. Els uns, en la convexitat, la lluita atávica, la interiorització de la resisténcia. Els altres, en la concavitat, la integració, la cohesió social, el pacte. Ara, peró, els temps estan canviant. La fi de la violéncia al País Basc és un pas ambiciós per acostar-se a la concavitat, mentre Catalunya afronta el repte d'un independentisme renovat, transversal, cordial. Próleg de Josep Bargalló Entrevista sobre Catalunya i Euskadi a Tribuna.cat Antoni Batista Nascut a Barcelona el 1952, és doctor en Ciéncies de la Comunicació i professor de «Periodisme en Situacions de Conflicte» (URV) i de l assignatura «Nació i ciutadania: el conflicte basc» al Máster d Estudis Histórics (UB). Ha exercit el periodisme en diversos mitjans. Com a redactor de l'Avui i La Vanguardia va dedicar atenció al conflicte basc, sobre el qual ha escrit sis llibres, destacant la recerca académica Terror i negligéncia. Hipercor i la construcció periodística d ETA (1997), Diario privado de la guerra vasca (1989) i Madariaga. De las armas a la palabra (2007). La história de l antifranquisme ha estat també un dels motius principals del seu reporterisme i objectiu de recerca académica. Es coautor, amb Josep Playá, del llibre La gran conspiració. Crónica de l Assemblea de Catalunya (1991). De la seva investigació sobre la repressió de la dictadura en són resultat La Brigada Social (1996) i el recent La Carta. Historia de un comisario franquista (2010). Ha tractat temes de la história del catalanisme a Salvador Espriu. Itinerari personal (1985) i Montserrat. Els misteris de la muntanya sagrada (2008). Ressenya a Diari de Balears
