Premi Prudenci Bertrana 212L'any 2010, poques setmanes abans del Mundial de Futbol, Angélica, de cinquanta anys, divorciada i mare d'un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perquè ha mort la mare. En el procés de buidar el pis familiar, la dona inicia una barreja d'indagació i memòria per recuperar la figura de la Bela, que ha quedat desdibuixada després de tants anys d'absència. Aleshores la novel·la s'obre com els dits d'una mà, alternant diversos fils narratius: la decadència física de la mare, que és una reflexió sobre la vellesa i la mort; la joventut apassionada d'Angélica a l'Argentina d'abans de la dictadura i els desaparecidos; una amarga disputa amb la cunyada per l'herència familiar; el seu propi matrimoni, i, finalment, la trajectòria de la seva pintoresca família, arribada un segle enrere des d'Itàlia i que, com totes les famílies, amaga un secret. Tot plegat amb la ciutat de Buenos Aires com un personatge més, desplegat al llarg de cent anys d'història."Angélica es va asseure davant la pantalla i va tancar els ulls un moment. Després li va explicar a Stephen que estava començant a conèixer la mare, que estava construint-ne la imatge com qui endreça un puzle i no estava segura de quina seria la figura definitiva. Entén-me, va escriure, no puc dir que em sigui una estranya, això no, sinó que tot em sembla més ambigu i més complex que mai. I quan millor l'hagués poguda comprendre, perquè sóc més gran, menys l'observava. Feia anys, li va dir, que ja no em preguntava com era la mare, ho donava per sabut: només em preguntava com estava."
