«Esdevenir humil» és fer un acte de renúncia voluntária a una part del nostre orgull, o supérbia. Es un contrasentit per a les persones modernes. Ho és, és anar en sentit contrari. A vegades cal saber caminar, peró també desfer el camí. AvanÇar amb el peu dret, peró també amb l'esquerre. Lligar i deixar anar. Podem aprendre a desaprendre, aixó és «fer-se humil». I podem fer práctiques rituals que ens ajudin a moderar la supérbia i caminar cap a l'acceptació de la vida. «Esdevenir humil» ve a ser aixó, acceptar que la vida és el que ens envolta i ens posseeix, que la vida no acaba amb nosaltres. I que, per més que ho pretenem, no som propietaris de la vida, nosaltres només cavalquem amb equilibri un papau salvatge i imprevisible.
